Un sistema de control és la disposició de components físics connectats de tal manera que pugui dirigir o regular un altre sistema o a ell mateix.
La entrada d'un sistema és el estímul o excitació que s'aplica a un sistema de control des d'una font externa, perquè quan passi pel sistema s'aconsigueixi una resposta específica.
La sortida d'un sistema és la resposta que s'obté d'un sistema de control.
Un sistema de llaç obert és el sistema on l'acció de control és independient de la sortida.
Un sistema de llaç tancat és el sistema on l'acció de control és d'alguna manera dependent de la sortida. Acostumen a ser més estables que els de llaç obert, ja que poseeixen un senyal de error que controla la inestabilitat.
Retroalimentació o Realimentació és la propietat que té un sistema de llaç tancat que permet comparar qualsevol variable (per exemple la sortida) amb una altra variable (per exemple l'entrada), per establir l'acció de control adequada.
Un sistema és estable si la seva resposta a l'impuls tendeix a zero a mida que el temps tendeix a infinit. Un sistema és estable si cada entrada limitada produeix una sortida limitada.
L'estabilitat relativa expressa que el sistema serà estable si es cumpleixen unes condicions específiques.
Un diagrama en blocs és una representació simplificada de la relació causa-efecte entre la entrada i la sortida d'un sistema físic. Cada bloc caracteritza les relacions funcionals entre els diferents components d'un sistema de control.
La funció de transferència d'un sistema és l'expressió matemàtica que relaciona la sortida amb l'entrada del sistema.
G: és la funció de transferència directa
H: és la funció de transferència de llaç obert
és la funció de transferència de llaç tancat amb realimentació negativa.
L'equació característica del sistema és simplement el denominador de la funció de transferència.